Per Salesians Terrassa
Des de la fundació Escola Cristiana, de la qual Salesians Terrassa hi formem part, se’ns presenta una infografia que presenta una sèrie de dades que il·lustren la diferència de finançament que pateix l’escola concertada vers l’escola pública. Totes aquestes dades estan extretes de l’informe «Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya», de juliol de 2020, elaborat pel síndic de Greuges amb la intervenció d’una comissió creada en el marc del Pacte contra la segregació a Catalunya.
La infografia està composta de dos conjunts de dades/informacions. Una, sobre un fons blau, amb el conjunt de dades numèriques referents al cost i cobertura de finançament dels llocs escolars i del que representa el nostre sector en el conjunt del sistema educatiu català. El segon grup de dades explica els diferents components de les despeses, teòricament cobertes pel concert educatiu i com s’acaben finançant.
Us facilitem també un document que ens pot ajudar a la interpretació d’aquestes dades i a aprofundir en el coneixement d’aquesta situació.
A l’informe «Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya», es diu (pàg. 181) que, d’acord amb la informació facilitada pel Departament d’Educació per les titularitats dels centres a través de l’Enquesta de quotes, la despesa real dels centres en la impartició dels ensenyaments d’infantil, primària i secundària obligatòria és de 4.659.3 milions d’euros, 4.634,0 euros per alumne, sense computar el cost de les activitats i serveis complementaris. Amb aquest cost, sufragat fonamentalment per les famílies, la despesa real ascendeix a 6.040.3 milions d’euros, 6.008,5 euros per alumne, prop de 1.350 euros més per estudiant (…) En el sector públic, la despesa real és de 4.130,2 euros per alumne a l’educació primària i de 5.785,9 euros per alumne a l’Educació Secundària Obligatòria, sense computar les activitats i els serveis complementaris. Amb aquest cost, la despesa real s’incrementa en més de 1.100 euros per alumne a primària i 1.300 euros per alumne addicionals a secundària. En el sector concertat, aquesta despesa és de 4.325,0 euros per alumne a primària i 5.228,7 euros per alumne a secundària, sense tenir en compte el cost de les activitats i serveis complementaris. Si es té en compte aquest cost, la despesa real s’incrementa prop de 2.350 euros per alumne a primària i a secundària.
Amb tot, quan a l’informe es defineix el tipus de cost, es fa una observació que pot explicar les xifres finals obtingudes. L’informe diu (pàg. 179) que queden fora del cost la inversió de l’Administració educativa en els ensenyaments d’educació infantil de primer cicle, de batxillerat, de formació professional, d’educació especial, de formació i inserció o de règim especial, o també altres despeses necessàries per al funcionament del sistema educatiu, sovint destinades a donar suport a la tasca dels centres, però que no formen part de la prestació directa del servei escolar a l’alumnat per part dels centres. És el cas del cost de l’estructura de serveis centrals del Departament d’Educació o de les titularitats dels centres (sempre que no tinguin a veure amb aquesta prestació directa), les despeses dels serveis territorials del Departament d’Educació i dels serveis educatius (Inspecció d’Educació, EAP, CREDA, etc…) o la inversió en programes i serveis educatius, com ara la formació contínua del professorat o el transport escolar (sigui a càrrec del Departament d’Educació o de les titularitats dels centres privats concertats). En canvi, per exemple, sí que s’ha tingut en compte la despesa del Departament d’Educació o dels ajuntaments en equipaments escolars o en equipaments tecnològics, tot i no formar part de la gestió econòmica directa dels centres en el cas del sector públic, perquè són inversions relacionades amb la prestació directa del servei escolar a l’alumnat per part dels centres.
Aquesta explicació pot facilitar l’argumentari de per què les xifres de cost real a EINF/EPRI són superiors al sector dels centres privats concertats que als públics. No passa el mateix amb l’ESO.
Desconeixem l’import que representen aquestes partides (inversió de l’Administració educativa, l’estructura de serveis centrals del Departament d’Educació o de les titularitats dels centres (sempre que no tinguin a veure amb aquesta prestació directa), les despeses dels serveis territorials del Departament d’Educació i dels serveis educatiu, inversió en programes i serveis educatius), però sens dubte la seva consideració encariria el cost de la plaça escolar.