Per Salesians Terrassa
Avui us volem explicar una història, aquesta és la història del JO, no de mi, sinó de cadascú de nosaltres… Tots i totes tenim un JO. Aquesta és la seva història, és a dir, la teva.
El JO havia arribat a aquest món, a aquesta ciutat, a aquest barri, a aquesta escola i estava assegut en aquest pati per començar un nou curs. Venia d’unes vacances fantàstiques i estava content i relaxat, havia descansat molt i gaudia d’aquest estat de benestar. De sobte la seva consciència el fa despertar d’aquesta situació de benestar, l’anima a posar-se en marxa. «És hora d’obrir nous camins!» -li diu. «Has de posar-te en camí, et costarà començar perquè vens d’unes vacances, estàs a gust, descansat i tens sensació de benestar, però ja veuràs que amb esforç ho aniràs fent.»
El JO intenta començar a caminar, a obrir un camí per algun lloc i no pot avançar, i la seva consciència li indica que per allà no pot. Prova d’obrir un camí, però no pot; prova d’obrir-ne un altre, s’endinsa una mica, però es queda sense sortida… Finalment, després d’uns quants intents ho veu més clar… s’obre camí entre alguns obstacles i avança una mica.
En aquest primer tram del camí el JO necessita saber qui és i es pren el seu temps per fer-ho. Ha de descobrir quines coses sap fer bé, quines no li acaben de funcionar, què ha d’aprendre, i tots els intents són noves oportunitats per anar-ho descobrint. Els altres ens ajuden a descobrir-nos. El JO obre camins cap endins, el JO es coneix a ell mateix. Se sent content, està orgullós d’allò que aconsegueix i així ho mostra.
El JO camina, avança, obre una mica més el seu camí i s’adona que en el camí també hi ha altres JO’s. Tots som diferents, però ens complementem: uns es relacionen amb facilitat i d’altres senten més vergonya; alguns som molt solidaris, d’altres més egoistes, uns entenen de seguida les coses, d’altres necessiten més explicacions…, simplement som diferents, cadascú té les seves qualitats i els seus defectes.
Entre tots s’ajuden, comparteixen, viuen i creixen com a persones i com a creients. Fan camí junts i es converteixen i transformen en un JO CLASSE / JO COMUNITAT / JO ESCOLA / JO GRUP D’AMICS… El JO pren consciència que sol no va enlloc. «Si bé m’he de conèixer a mi mateix per construir-me com a persona, he d’unir-me a altres perquè junts som més forts» -pensa. El JO comença a obrir camins cap als ALTRES.
Ens coneixem, ens adonem que sols no anem enlloc. Però aquest camí, on ens porta? Fem camí cap a on? Volem que tots els JO’s que caminen amb nosaltres siguin persones felices i visquin una vida amb sentit. A aquelles que es queden endarrere, se les espera, si cauen, se les ajuda.
El JO descobreix que hi ha un JO especial caminant enmig d’ells. Un JO que sempre hi és present. És Jesús. Jesús és qui guia la seva vida, qui li dona sentit, i el vol continuar coneixent de més a prop. «Les experiències a l’escola, els mestres i professorat, la família, les persones que coneixeré aquest nou curs m’hi poden ajudar» -es diu.
El JO sense adonar-se ha estat capaç de trobar-se a ell mateix, de trobar-se amb els altres i de trobar-se amb Jesús. Ha estat capaç d’obrir camins.
Aquest curs OBRIM CAMINS!
Galeria d’imatges
