Per Diego Muñoz (Cap de Pastoral)
Arribem al final de curs amb la mirada posada a les vacances, els viatges, les trobades amb amics, amb la família… Les reunions de revisió, el lliurament de notes, l’endreça i recollida d’espais… Són moltes les coses que ens parlen de quelcom que s’acaba.
Hem obert camins, cap endins, cap als altres i cap a Déu, però abans d’acomiadar el curs, és bo que fixem el nostre localitzador a l’altar i ens reunim entorn la taula, per donar un cop d’ull endarrere, per veure tot allò que hem après, per donar gràcies de tot el bo i també demanar perdó per allò que no hem fet bé.
Així ho vam fer tot el personal de l’escola en el nostre claustre de final de curs. Un moment que va començar amb unes informacions de tancament del curs, en el qual vam compartir l’eucaristia, i vam tenir un moment especial, ple d’alegria i agraïment, per als nostres companys que es jubilen aquest any.
Obrim camins ja s’ha convertit en història perquè hem assimilat que la vida, en totes les seves dimensions, és un camí, i que lla meta és estar en camí.
No es coneix gaire bé si un és caminant perquè somia o somia perquè camina. Potser és el mateix. Però hi ha somnis que marquen la vida. El de Juanito Bosco n’és un exemple: va ser, és i serà un «projecte de vida». S’hi troben presents tots els ingredients per dur a terme un estil de vida vàlid per a totes les èpoques: un somni compartit, un somni model d’acompanyament per qui el realitza, un somni compromès perquè transforma vides, un somni que obre la vida a altres fronteres… Aquell somni s’ha transformat en realitat i, per això, val la pena continuar somiant, per descobrir que també és Un somni per a tu.
Així, el pas dels dies obrint camins, ens porta al curs 2023-2024, i ens regala un curs per somiar! És temps de somnis. Somiarem!
El pròxim curs 23-24, algú té Un somni per a tu
Galeria d’imatges
